XESCO BOIX

Francesc "Xesco" Boix Masramon ( 3-2-1946 , 21-7-1984 ).

Músic i cantant català de folk i de cançó infantil.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva, Francesc (Xesco) Boix i Masramon fou un gran comunicador, especialment entre els infants.
Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk (1966), que adaptà temes dels EUA i en creà de nous. Després formà el grup Ara va de bo (1971), que se centra en la cançó infantil, recuperant i creant temes populars catalans.
Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d'una Mà. Gravà discos i cassets (trenta-cinc en total) i publicà deu llibres.
Fou amic de Pete Seeger, de qui adaptà moltes peces, i un gran admirador de Woody Guthrie.

"Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d'arribar al cor més tencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l'espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d'interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n'adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l'amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n'anà a trobar els seus petits i grans amics.

Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l'esperança en el demà. La mainada l'estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5."

Lluís M. Panyella

Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de l'animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors, per això el seu material continua vigent.

La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L'arma va ser una guitarra, l'eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.

L'any 1976 en un programa de radio que es deia "Nero,nero,nas!" ens a explicar aquesta història.